dilluns, 16 de novembre del 2015

Salamnachu

Bon vespre lectors!!
Dic lectors en plural perquè segons els més experts en aquestes tecnologies, em refereixo als excel·lents tres companys de viatge, ens llegiu forces persones des de varis indrets.
No se si pel cansament, per lo meravellat que estic del país i la seva gent, o perquè fins ahir el Sant no em va explicar com publicar una entrada, que fins avui no havia publicat res al blog.
I entrant en el dia d'avui...
Després d'un intent fallit de veure hipopòtams al naixement del riu Nil, hem agafat un minibus en direcció a Gondar.
And
Huillet
Sost
Arat
Amnist
Un, dos tres, quatre, cinc... hem començat per aprendre els números en amharic, i amb un Niku realment inspirat al capdavant, ens hem passat les més de tres hores de bus fent classe de llengua etíop. Algun ja s'atreveix a demanar una cervesa o un cafè en amharic.
Negociar, negociar i tornar a negociar, això ha sigut la resta del nostre dia. No és gens fàcil ser "farangi" en aquesta terra!!! Així ens diuen als guiris blanquets. Aquí t'has de "barallar" per cada cosa que vols fer o comprar, això si, hem marxat de potser més de 10 hotels sense quedar-nos-hi i a quasi tots ens han despedit amb un gran somriure!! No m'imaginava una gent tant maca i acollidora!
Fins aquí el meu primer post. Una forta abraçada a tots els companys catalans que ens llegiu!!
P.d. la foto es d'un equip de boxa que hem conegut mentre buscàvem hotel (al ring han sortit força malparats els pobres!!)

Cerimònia del cafè amb... Crispetes?!

Iep! Here Niku again, after a few days... Resulta que, sense persar-nos-ho, amb l'anglès ens fem entendre bastant per tot arreu.
D'aquí uns minuts el Baraut (Jordi, "negociator") us explicarà una mica què hem fet les últimes hores. Jo només volia mostrar-vos una experiència curiosa. Etiòpia es ven molt pel seu cafè i és molt típic que et facin la "cerimònia del cafè". Avui n'hem demanat un i ens han fet la cerimònia: preparen un braser petit on hi escalfen aigua amb cafè mòlt. Ho fan dins la gerra negre amb la que es servirà el cafè. Amb ella, aboquen el cafè delicadament a cadascuna de les tasses (véase foto más arriba XD). El més curiós ha estat després. Ens diuen "wait a minute", perquè havíen de portar-nos alguna cosa més... I han aparegut amb un bol de crispetes!!! Hem entès que aquí s'acompanya amb això, però... No entren gaire bé les crispetes després d'una tassa de cafè.
En fi... Tot està resultant prou divertit i anem guanyant galons dins els turistes: sabem dir algunes coses en amhàric i comencem a aconseguir millors preus.
Una abraçada per tuti!
PD: el de Puig-reig ens tracta bé!  ;)