Iep!!
Encara estem vius i amb ganes de més! Acabem de dutxar-nos, visitar uns alemany que està malaltó i menjar una paperina de patates fregides (25ct) i hem fet parada i fonda pet "wifiejar".
Com a la meva última entrada, em toca explicar una miqueta el que hem fet durant 4 dies a la depressió de Danakil, al nord del país. Així que m'hi poso:
Dia 16: vam sortir en 4x4 al matí i tot el dia de camí fins a un campament. Just abans de fer-se fosc vam trobar-nos caravanes de camells que transportaven sal i vam banyar-nos en una mena de pou/piscina d'aigua salada. Tot curiós: mai havia aconseguit fer "el mort" i allà està tirat. Després vam anar a passejar-nos a la vora del llac salat. Molt boniques imatges allà, però les setvetes estan apunt de jubilar-se. Vam dormir en llits de fusta a la intempèrie.
Dia 17: l'endemà vam veure unes "fonts/piscines/estructures" de sofre de colors bastant diversos, una cova obviable, i ens vam quedar amb les ganes de veure els miners de sal. Resulta que, com que són musulmans, els divendres no treballen i va i ens hi porten! Això va desencadenar en una allau de crítiques especialment perquè després d'això ens van deixar a una ghest house fins l'endemà al matí. Un dia sencer allà!
Dia 18: seguint hores dins el cotxe, vam inaugurar el Risk (al mòbil del Quico). I vam fer més de 6 hores en cotxe per esplanades de pols i per la pitjor carratera que mai he estat a la falda del volcà Erta Alle. Al final, unes 3 hores de trekking nocturn fins al cràter. ESPECTACULAR! No ens esperàvem estar tan a prop ni veure-ho tan bé: estavem a menys de 10 metres de la cancarulla de l'olla. I, fums de sofre i terra trencadís... insisteixo, espectacular. Més endavant penjarem més fotos, però la que adjunto ja us en pot fer una idea. Vam dormir a uns 500 metres d'allà a la intemperie.
Dia 19: trekking de baixada i un amic alemany que vam conèixer ha estat bastant fotut i amb febre forta. Ara està millor, l'hem anat a veure a l'hotel. I, el més divertit per el Baraut i jo, hem conduit per les esplanades de pols fonda i pedres volcàniques; el conductor (Said) era molt foll! Al final hem arribat de nou a Mekele ens hem queixat més a la oficina i ens han "donat" el transport fins a Lalibela. No está mal!
Fins aquí, la descripció del que hem fet. Una mica més personal, pic dir que tanta tanta tanta calor no hem passat, ja que quasi sempre estavem al cotxe de dia amb aire condicionat. Ha estat una manera de fer turisme que no ens agrada (tot organitzat), però tan sols estar tan a prop de la lava del volcà s'ho val.
I... tots seguim molt contents i agraïts del país i amb ganes de més. M'estic cansant d'escriure.... mañana más!
Una abraçada a tots i totes. Sou tots molt macos.
