Fi de trajecte

Algú o altre havia de tancar el blog i la responsabilitat i honor m'ha tocat a mi. Aix, quines coses...

Bé, ja fa un parell de dies que vam aterrar. De fet, ahir mateix el Niku i jo ja vam tornar a les respectives obligacions laborals, el Jordi ho farà en breu i el Sant... Bé, és el Sant. 

Tot plegat ha anat molt ràpid, a vegades dóna la sensació que no hagi passat gaire res però si comencem a mirar enrere son mooooltes les coses que hem fet, vist i sentit i són moltes les persones que hem conegut. Per vist que anàvem de racistes anti-blancs al final la llista de contactes estrangers és bastant àmplia. No podem evitar ser simpàtics :P

El viatge de tornada va anar tal i com estava previst i el dimarts a les 10:30 aterràvem a Barcelona ben cansats però satisfets d'haver viscut aquesta experiència. A l'aeroport ens esperava el Narcís, que va ser el primer en ser atabalat personalment amb l'explicació de les nostres peripècies. Gràcies per venir-nos a buscar!

Arribats a casa ja podem dir que l'aventura s'ha acabat. Només queda donar-vos les gràcies per haver-nos acompanyat llegint les històries que anavem posant, i encoratjar-vos a anar a visitar Etiòpia; un país únic que té molt per oferir i on segur que us sentireu bé. Tant si hi aneu com si aneu a algun altre lloc: us llegirem ;)

Fins la propera aventura!

PD: La foto és del penúltim sopar, a Addis Ababa. No ens vam estar de res :P

Vius!!!

Encara no n'hem après, 4 setmanes aquí i encara ens enganyen com volen. Ahir a la nit havíem d'arribar a la capital amb un minibus que ens portava des de Lalibela, però, com de costum, van sorgir complicacions inesperades. El conductor ens va dir que havia sortit una "nova llei" que els impedia conduir de nit. Es veu que a Etiòpia t'envien les noves lleis a través d'un missatge de mòbil!
Però ara sí, després de fer nit en un poblet de mala mort, ja som a Adis Ababa!
Fàcil i tranquil? Gens! Ahir vem fer 10 hores de carretera i avui ens hem barallat amb la mort mes d'una vegada. Als 30 minuts de cotxe una frenada ens ha despertat a tots de cop i volta, aproximadament un pam és el que ens ha faltat per enfilar-nos a la barana d'un pont!

Això si, Lalibela ha valgut la pena! Les esglésies excavades a la roca han sigut de llarg les més espectaculars del viatge. La foto, de Bet Giorgis, una mostra del que hem vist en aquesta ciutat encaixada enmig de grans muntanyes.
Abans de marxar de la ciutat vem tenir també la possibilitat de gaudir d'un cafè de cerimònia a casa de la Latsa, una noia etíop, cambrera de professió, que vem conèixer la nit abans mentre sopàvem en el restaurant on treballa.

Ens n'anem a conèixer la capital! Aviam si algú s'anima a explicar millor els últims dies.

Per cert catalans i catalanes, quin temps ens espera per Catalunya? La veritat que això de ser eternament estiu m'agrada.

Això ja se'ns acaba, tenim ganes de tornar a estar amb la gent de casa! Fins aviat

Quin relax!

Benvolguts,

Moltes gracies per creure-us la meva broma sobre la detencio. M'ho vaig passar molt be imaginant-vos patir amb les notificiacions del mobil o aguantant-vos els nervis mentre es carregava el blog pero ja havieu llegit el titol al facebook. Sincerament, molt agrait :P

Per altra banda i abans de comencar amb els detalls dels darrers dies i les expectatives de futur, vull disculpar-me per la falta d'accents. Estic escrivint amb un teclat etiop, que no es gaire diferent al nostre pero no te accents ni ces trencades. I te alguns signes a diferents llocs, pel que em costa Deu i ajuda escriure aquest post. Coses de voler escriure amb un teclat mes gran que el del mobil…

Au, sense mes preambuls: Estem molt be, com sempre. Molt relaxats, la veritat. Entre que s'acaba el viatge, que el poble on encara som (Wukro) es molt tranquil, que despres del sopar (de 19:15 a 20:00) ja no tenim res mes a fer que jugar a cartes o al risk (sere compassiu i no fare publics els resultats :P) i que els nostres problemes estomacals estan millorant, no ens podem pas queixar de la vidorra que portem.

Avui hem llogat un cotxe per veure un parell d'esglesies perdudes de la ma de Deu, mai millor dit (Abuna Yemata i Maryam KorKor, busqueu-les al google). Tanmateix, despres de visitar la primera hem decidit invertir el temps que ens quedava i un terc del preu de les entrades que hauriem hagut de pagar en anar a dinar amb el conductor en un lloc on ben pocs faranjis ("estrangers", en ahmaric, la llengua majoritaria d'Etiopia) deuen haver trobat.

Ara els ortodoxes estan de "fasting" (no se el nom en catala) que vol dir que no mengen res que provingui d'animals (ni carn, ni peix, ni ous, ni llet… com un vega, vaja) durant tot un mes. Normalment tenen "nomes" dos dies a la setmana, els dimecres i els divendres. Avui pillavem si o si, aixi que hem tornat a menjar shiro i injera, els dos ingredients basics de la cuina etiopa.

A la Missio hi estem molt be, ens cuiden molt i ens donen menjar que no pica ni fa cagarrines (o no gaires) pero dema ja en marxem. A les 08:00 ens passa a recollir un cotxe que ens portara, durant mes de 10 hores, a Lalibela, on hi ha unes esglesies molt turistiques que podeu buscar al google. O esperar que en pengem alguna foto…

Despres ja ens n'anirem a Addis Ababa i dilluns que ve a la nit ja agafem el vol per ser a casona, de nou, el dimarts. Encara som els mateixos quatre. De moment: cap defuncio, ni matrimoni, ni adopcio. Collons, quin viatge mes avorrit.

Adjunto foto de la partida d'ahir a la butifarra. Vam ensenyar al Ioritz a jugar (un voluntari d'Euskal Herria que feia classes d'informatica a llicenciats en informatica i aviat torna a casa) i va donar prou guerra.

Au, salut!

PD: Repassant el text he vist que he mencionat Deu dues vegades. Aixo de viure en una missio m'esta efectant...

​

Abba Melaku

Hola a tothom!

Avui som a Wukro amb nous canvis en el nostre planning de viatge (oh! Quina sorpresa!). Ens quedarem 2 o 3 dies a la missió del Padre Ángel, un missioner basc que fa més de 23 anys que és aquí i que és una autèntica institució per la gent ja no del poble sinó del país. I no n'hi ha per menys: inicialment volia construïr només una escola però actualment hi ha en marxa tants projectes solidaris que és impossible enumerar-los tots, la majoria centrats en orfes, dones, nens i nenes i en donar un impuls econòmic a la gent que ho necessiti a través de microcrèdits, entre moltes altres coses. Un crack, vaja. L'hem conegut i tot i que gairebé arriba als 80 anys desprèn una energia que no se l'acaba. Crític amb l'església i el capitalisme en general, ens cau bé ;)

Ens allotgem en un acollidor mòdul per a visitants que hi ha a l'interior del recinte, i aquests dies ajudarem amb el que puguem en el que ens manin. Pinta que haurem de remenar l'hort, tot i que jo m'he presentat com a músic i potser hi haurà sarau alguna estona :P

A nivell general, es nota que hi ha sequera. Els talls d'aigua són generals i constants, i els elèctrics diuen que a nivell nacional i tot. Si abans buscàvem aigua calenta i wifi als hotels ara amb una mica d'aigua freda ja ens conformem. I pels lavabos.. bé, últimament alguns hi anem amb massa freqüència i fins i tot urgència, hem perdut la por a tot.

En fi, canvi i corto. Demà més. 324.

Salut!

Tornats de Danakil and heading to Wukro

Iep!!

Encara estem vius i amb ganes de més! Acabem de dutxar-nos, visitar uns alemany que està malaltó i menjar una paperina de patates fregides (25ct) i hem fet parada i fonda pet "wifiejar".

Com a la meva última entrada, em toca explicar una miqueta el que hem fet durant 4 dies a la depressió de Danakil, al nord del país. Així que m'hi poso:

Dia 16: vam sortir en 4x4 al matí i tot el dia de camí fins a un campament. Just abans de fer-se fosc vam trobar-nos caravanes de camells que transportaven sal i vam banyar-nos en una mena de pou/piscina d'aigua salada. Tot curiós: mai havia aconseguit fer "el mort" i allà està tirat.  Després vam anar a passejar-nos a la vora del llac salat. Molt boniques imatges allà, però les setvetes estan apunt de jubilar-se. Vam dormir en llits de fusta a la intempèrie.

Dia 17: l'endemà vam veure unes "fonts/piscines/estructures" de sofre de colors bastant diversos, una cova obviable, i ens vam quedar amb les ganes de veure els miners de sal. Resulta que, com que són musulmans, els divendres no treballen i va i ens hi porten! Això va desencadenar en una allau de crítiques especialment perquè després d'això ens van deixar a una ghest house fins l'endemà al matí. Un dia sencer allà!

Dia 18: seguint hores dins el cotxe, vam inaugurar el Risk (al mòbil del Quico). I vam fer més de 6 hores en cotxe per esplanades de pols i per la pitjor carratera que mai he estat a la falda del volcà Erta Alle. Al final,  unes 3 hores de trekking nocturn fins al cràter. ESPECTACULAR! No ens esperàvem estar tan a prop ni veure-ho tan bé: estavem a menys de 10 metres de la cancarulla de l'olla. I, fums de sofre i terra trencadís... insisteixo, espectacular. Més endavant penjarem més fotos, però la que adjunto ja us en pot fer una idea. Vam dormir a uns 500 metres d'allà a la intemperie.

Dia 19: trekking de baixada i un amic alemany que vam conèixer ha estat bastant fotut i amb febre forta. Ara està millor, l'hem anat a veure a l'hotel. I, el més divertit per el Baraut i jo, hem conduit per les esplanades de pols fonda i pedres volcàniques; el conductor (Said) era molt foll! Al final hem arribat de nou a Mekele ens hem queixat més a la oficina i ens han "donat" el transport fins a Lalibela. No está mal!

Fins aquí, la descripció del que hem fet. Una mica més personal, pic dir que tanta tanta tanta calor no hem passat, ja que quasi sempre estavem al cotxe de dia amb aire condicionat. Ha estat una manera de fer turisme que no ens agrada (tot organitzat), però tan sols estar tan a prop de la lava del volcà s'ho val. 

I... tots seguim molt contents i agraïts del país i amb ganes de més. M'estic cansant d'escriure.... mañana más! 

Una abraçada a tots i totes. Sou tots molt macos.

A lo guiri

Vale va, potser ens hem passat una mica amb l'anterior post. O potser no. En realitat aquí ens sentim tant a gust i tant segurs que ni se'ns passa pel cap que pugui passar alguna cosa així. Toquem ferro perque no canvïi!
Bé, al gra. Avui hem començat el "faranji ethiopian barcelona-team my friend tour", que consisteix en deixar la nostra faceta motxillera aparcada durant 5 dies i deixar-nos portar per l'absurditat dels viatges organitzats per a turistes que tanta ràbia ens fan. És el preu a pagar si volem veure la depressió del Danakil (bé, això i uns quants calerons que mai se sabrà si han estat ben invertits o no). Avui hem anat de Aksum a Mekele passant pel jaciment de Yeha, el monastir Debre Damo i un parell d'esglésies que ara no recordo com es diuen però és igual perquè no hi hem entrat. Algun dia parlarem seriosament de màfia, lleis no escrites, extorsió i explotació il.legal de patrimoni nacional per part de particulars que hi ha en aquest país. Avui hem acabat a crits i males maneres amb un grupet de persones que ens volien fer pagar per ACOSTAR-NOS a una església alegant que eren els guàrdies... en fi, res de bo.
Però hem salvat el dia més tard quan ens hem autoconvidat a prendre cafè en una petita casa al mig del camp d'una família d'allò més agradable. Ha estat genial veure com viuen i poder gaudir de la seva hospitalitat (a la foto, el Sant i el Jordi xerrant amb membres de la família).

Bé doncs, en principi fins diumenge no direm res més. Ens espera calor, mooolta calor.

Salut!

Ajuda: Estem detinguts

Ens acaben de detenir 4 militars i ens porten a algun lloc que no sabem. No parlen anglès i no sabem perquè ens han agafat.

Si us plau, truqueu al consulat i expliqueu que us creieu totes les bromes: Estem apropant uns militars molt macos que hem trobat pel camí :)