Quin relax!

Benvolguts,

Moltes gracies per creure-us la meva broma sobre la detencio. M'ho vaig passar molt be imaginant-vos patir amb les notificiacions del mobil o aguantant-vos els nervis mentre es carregava el blog pero ja havieu llegit el titol al facebook. Sincerament, molt agrait :P

Per altra banda i abans de comencar amb els detalls dels darrers dies i les expectatives de futur, vull disculpar-me per la falta d'accents. Estic escrivint amb un teclat etiop, que no es gaire diferent al nostre pero no te accents ni ces trencades. I te alguns signes a diferents llocs, pel que em costa Deu i ajuda escriure aquest post. Coses de voler escriure amb un teclat mes gran que el del mobil…

Au, sense mes preambuls: Estem molt be, com sempre. Molt relaxats, la veritat. Entre que s'acaba el viatge, que el poble on encara som (Wukro) es molt tranquil, que despres del sopar (de 19:15 a 20:00) ja no tenim res mes a fer que jugar a cartes o al risk (sere compassiu i no fare publics els resultats :P) i que els nostres problemes estomacals estan millorant, no ens podem pas queixar de la vidorra que portem.

Avui hem llogat un cotxe per veure un parell d'esglesies perdudes de la ma de Deu, mai millor dit (Abuna Yemata i Maryam KorKor, busqueu-les al google). Tanmateix, despres de visitar la primera hem decidit invertir el temps que ens quedava i un terc del preu de les entrades que hauriem hagut de pagar en anar a dinar amb el conductor en un lloc on ben pocs faranjis ("estrangers", en ahmaric, la llengua majoritaria d'Etiopia) deuen haver trobat.

Ara els ortodoxes estan de "fasting" (no se el nom en catala) que vol dir que no mengen res que provingui d'animals (ni carn, ni peix, ni ous, ni llet… com un vega, vaja) durant tot un mes. Normalment tenen "nomes" dos dies a la setmana, els dimecres i els divendres. Avui pillavem si o si, aixi que hem tornat a menjar shiro i injera, els dos ingredients basics de la cuina etiopa.

A la Missio hi estem molt be, ens cuiden molt i ens donen menjar que no pica ni fa cagarrines (o no gaires) pero dema ja en marxem. A les 08:00 ens passa a recollir un cotxe que ens portara, durant mes de 10 hores, a Lalibela, on hi ha unes esglesies molt turistiques que podeu buscar al google. O esperar que en pengem alguna foto…

Despres ja ens n'anirem a Addis Ababa i dilluns que ve a la nit ja agafem el vol per ser a casona, de nou, el dimarts. Encara som els mateixos quatre. De moment: cap defuncio, ni matrimoni, ni adopcio. Collons, quin viatge mes avorrit.

Adjunto foto de la partida d'ahir a la butifarra. Vam ensenyar al Ioritz a jugar (un voluntari d'Euskal Herria que feia classes d'informatica a llicenciats en informatica i aviat torna a casa) i va donar prou guerra.

Au, salut!

PD: Repassant el text he vist que he mencionat Deu dues vegades. Aixo de viure en una missio m'esta efectant...

​